Endorfinas y clorofilas
Hace un día espectacular, almorcé genial, me sentí bien, me emocioné. Tengo ganas de más, quiero más y más. A ciertas edades redescubrirlo es lo mejor que te puede pasar, que relajado estoy, música tranquila, el calentito del sol entrando por la ventana, me apetece escribir, idílico.
Me muero por tener una gran moto, cada vez más, la quiero.
Me arreglo: me pondré mi mejor fruncida de cejo, mi involuntaria sonrisa, afilaré mis ocurrencias en las conversaciones y reiré a carcajadas profundas y sonoras, lo presiento. Me siento atractivo y disfrutaré mientras dure.
3 comentarios:
Me n'alegro, no saps com, petit... la teva alegria és contagiosa.
De
Anónimo, A las
16 de febrero de 2007, 16:40
Aquest m'ha agradat molt, en especial el final.
Hem de fer "Primitives", i si toca, tu et compres la moto i jo deixo de ser la de rma. OK?
De
Anónimo, A las
28 de febrero de 2007, 20:45
Hola, escrius molt bé.
De vegades em passa igual que tu. Uns dies em sento un super déu i uns altres una merda.
Pot ser el ioga ens ajudi a aconseguir l´equilibri.
Kss!
Rentboy.
De
Anónimo, A las
13 de abril de 2007, 0:03
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio